SílviaBàrbara (:
dijous, 14 de gener del 2010
diumenge, 10 de gener del 2010
dijous, 7 de gener del 2010
Mai m’havia plantejat com moriria, tot i que he tingut motius per fer-ho en aquests darrers mesos. Si mai ho hagués fet,però, no m’ho hauria imaginat així.
Sense alè, vaig mirar fixament els ulls foscos del caçador, a l’altre costat de la llargada sala, i elle m va tornar la mirada, complagut. Segurament, morir en lloc d’una altra persona, d’algú a qui s’estima, era una bona fi.Fins i tot digna. Haura de servir d’alguna cosa.
Sabia que, si no hagués anat a Forks, ara no m’estaria enfrontant a la mort. Estava tan atemorizada que no em podia penedir d’aquella decisió. Quan la vida t’ofereix un somni que va més enllà de qualsevol expectativa, no té sentit lamentar-se’n quan s’acaba.
El caçador va somriure amb gentilesa mentre s’acostava tranquil·lament per matar-me.
Sense alè, vaig mirar fixament els ulls foscos del caçador, a l’altre costat de la llargada sala, i elle m va tornar la mirada, complagut. Segurament, morir en lloc d’una altra persona, d’algú a qui s’estima, era una bona fi.Fins i tot digna. Haura de servir d’alguna cosa.
Sabia que, si no hagués anat a Forks, ara no m’estaria enfrontant a la mort. Estava tan atemorizada que no em podia penedir d’aquella decisió. Quan la vida t’ofereix un somni que va més enllà de qualsevol expectativa, no té sentit lamentar-se’n quan s’acaba.
El caçador va somriure amb gentilesa mentre s’acostava tranquil·lament per matar-me.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)